Una de contes...

Bé, segona entrada al blog i pareix que el vaixell ja ha trobat terra ferma.

Poc a poc, i inspeccionant el terreny he pogut observar cosetes que han fet iniciar el meu pròpi espai "L'illa Maduixa".

M'agrada açò, m'agrada açò de navegar i fer la paradeta a diferents ports que possiblement em seran de gran utilitat per al meu llarg viatge com a mestra.

Crec que era el que em faltava, em faltava fer-me un "blogui" per acabar d'entretindrem un poc més amb el meu amic l'ordinador i com que no em passava hores i hores fent-li companyia ja... Però bé se suposa que és el que té la nova era de la nostra generació dels 80-90. I que la majoria de personetes d'aquesta generació no podria "sobreviure" sense cap ordinador.

Per a mi a sigut tot una experiència la creació i recerca de diferents blogs on podem trobar un munt de coses superinteressants per a la nostra vida acadèmica, que, a més, no hem d'oblidar que mai s'acaba, i com que tota bona mestra ha d'estar "actualitzada" doncs hem d'estar constantment informades.

Per això, pense que és important treballar açò a les escoles, ja que és un mitjà on hi pot participar tota comunitat educativa i la que no i així fer-se sentir i compartir experiències i vivències.
He fet diferents recerques de blogs referits a aspectes educatius i he pogut localitzar una sèrie de blogs que m'han paregut interessants. Els podeu trobar a la barra de la dreta.

A més, us destacaré un. Aquest blog:

http://dibuixamunconte.blogspot.com/

Ens mostra un conte d'un autor alemany Wolf Erlbruch anomenat "La talpeta que volia saber qui li havia fet això al cap", resulta bastant atractiu per a les xiquetes i xiquets d'infantil. De primera mà us pot resultar un poc extrany o fins i tot crear un poc de fàstic, però... la reacció que fa als xiquets i xiquetes és molt bona. El duguerem a terme a la classe del CFGS d'EI i la resposta fou impressionant. A més al ser repetitiu els nens i nenes intueixen el que va a passar i s'anticipen.

Està en alemany, però que dir-vos... una imatge val més que mil paraules no?

Espere que us agrade!